Un paso más en nuestro autonomía: renunciamos...Crecemos

Sin comentarios enero 28, 2016

Queridas familias de la clase de los "Micos",

El Carnaval llega y con él la oportunidad de poder desprendernos del chupete!! Como ya comentamos en la reunión de padres, el "Rei Carnestoltes" es un personaje que durante años ha ayudado a los niños a desprenderse de este objeto que, a su edad, ya no ha de formar parte de sus recursos para relajarse.

Así pues, en la escuela planteamos una actividad donde el dia que llega el "Rei Carnestoltes" le entregamos un collar hecho con todos los chupetes y el, para agradecernos este detalle, nos dejará un regalo para cada uno que descubriremos el dia siguiente (para seguir mostrando el beneficio de haber entregado el chupete) después de haber pasado la primera noche sin él.

Des de la escuela creemos que es una buena forma de dar este paso, ya que se hace en grupo y comparten este momento, a la vez que para los padres no les supone tenerlo que hacer ellos mismos y tener el recurso de poder decir que ya no hay chupete porque lo dimos y no hay vuelta atrás.

Esperamos pue que todos aquellos que queráis participar de este acto, el dia que nos visite el "Rei Carnestoltes" (jueves 6 de febrero) traer los chupetes de los que os queráis desprender!!

Os adjuntamos un artículo escrito por el Doctor Jordi Sapena Grau, miembro de la Unidad Médica Pediátrica del centro médico Teknon, que nos ha parecido muy interesante.

Muchísimas gracias por vuestra atención.

XUMET: COM I QUAN S'HA DE TREURE?

El reflex de succió es troba present en el fetus ja, dins del pit matern, i persisteix fins aproximadament els dos o tres anys de vida. Durant el primer any aquest reflex està relacionat íntimament amb la nutrició i és bàsic per alimentar el bebè durant els primers mesos. En el període fetal i durant els primers anys de vida la succió també compleix una funció d'autoregulació, de plaer i de tranquil·litat davant de les dificultats o sensacions no agradables. Així doncs, el bebè buscarà qualsevol objecte per complir aquesta funció: alguns utilitzen un o més dits, altres, el xumet, i altres objectes com ninots, o fins i tot, llençols o altres objectes tèxtils per xuclar.

La prolongació de l'ús del xumet més enllà dels dos anys pot comportar en molts nens alteracions dentals, principalment en l'oclusió del maxil·lar superior, i pot produir l'anomenada "mossegada oberta", que, a banda dels problemes ortodòntics associats, pot implicar una tendència en avançar la llengua i que aquesta perdi tonicitat, afectar la respiració bucal i associar-se a algunes dificultats posteriors en la parla, derivades de l'anomenada "deglució atípica".

Alguns estudis han associat, també, l'ús continu del xumet durant tot el dia a un augment en el nombre d'episodis d'otitis en nens predisposats.

L'ús del dit com a alternativa al xumet, a partir de l'any de vida, s'associa gairebé inexorablement a alteracions dentals i del paladar i afegeix un altre problema: que l'hàbit del xumet es pot treure i desapareix però el dit no es pot fer desaparèixer.

Però, com es pot treure el xumet?

No existeixen fórmules infal·lible ni d'aplicació universal. És un hàbit vinculat només a connotacions de satisfacció personal i no a l'alimentació després dels dos anys, edat que permet que la negociació verbal amb el nen sigui positiva, però quan arriba el moment de treure'l, la seva resposta acostuma a ser de decepció i oposició i es resisteixen a perdre el seu preuat objecte, per la qual cosa, generalment, a la pràctica la situació es fa innegociable en la majoria de nens.

Algunes accions ens poden ajudar a fer aquest moment més fàcil. És aconsellable que a partir del primer any de vida només s'utilitzi el xumet en situacions i moments concrets i no durant tot el dia ni cada cop que el nen plora. A partir de l'any o any i mig és aconsellable utilitzar-lo ocasionalment durant el dia i reservar-lo per al moment de conciliar la son i situacions especials.

Quan arribi el dia marcat, i després d'haver informat el nen amb anterioritat, es farà desaparèixer. Un bon sistema seria utilitzar un personatge fantàstic (Pare Noel, els Reis Mags, etc.) com a artífex de la desaparició i a qui no li podrà reclamar personalment. Mai s'ha de tornar enrere i tornar-li un cop presa la decisió, perquè el nen sabrà que el seu final no és definitiu i que després encara serà més difícil retirar-lo.

Les substàncies amargants, el tall progressiu del xumet i altres moltes i enginyoses peripècies de la saviesa popular també poden funcionar ocasionalment.

La respota del nen davant la desaparició, tot i que sigui anunciada, acostuma a ser la de reivindicar el seu retorn. Tenir paciència dos o tres dies acostuma a ser suficient per superar aquest moment.

Dr. Jordi Sapena Grau- Unitat de Pediatria del Centre Mèdic Teknon


Sin comentarios